Aventura, reptes i pinzellades d’amor

Marc Levy, autor de la novel·la

El primer dia, de Marc Levy. Havia de ser una novel·la d’amor, o almenys això és el que m’esperava. Però no, ha acabat sent una novel·la d’aventures, de moltes i moltes aventures. Gairebé cinc-centes pàgines de viatges, de recorreguts arreu del món, de llargues passejades a través de quatre continents distints. Tots apareixen excepte Oceania. La història d’amor hi és, però queda relegada a un segon pla. Primer de tot està l’aventura dels dos protagonistes, que es mouen de banda a banda del món darrera d’un grandiós misteri. Una parella exemplar, una arqueòloga i un astrònom, que intenten datar l’origen de l’univers i això és el que els porta a emprendre aquest llarg camí, ple de sorpreses. Però no estan sols, ja que mentre ells volen desvetllar l’enigma, hi ha altres que remouran fins cel i terra perquè aquest secret continuï sent ni més ni menys que un secret.

Anar darrera d’un somni. Fer fins l’impossible per accedir a ell, per atrapar-lo, per abraçar-lo, per fer-lo realitat. L’arqueòloga i el seu acompanyant astrònom es llancen a l’aventura seguint un somni i inclús sense atendre als perills que inevitablement s’aniran trobant. La força dels somnis meravella. Però el llibre s’acaba sense saber si el podran complir, per això es necessita la segona part: La primera nit. 

L’emoció està assegurada, i cada pàgina necessita de la següent, el que acaba propiciant que no trobis el moment per abandonar la lectura. Al principi potser costa un pèl, però a mesura que avança la història es fa difícil poder-te’n desenganxar. Res més a dir, ara toca que us apreteu el cinturó, que us equipeu amb un bon calçat i que no us faltin les provisions, perquè l’aventura és inagotable.

 

El destí inexorable arriba abans d’hora i per pròpia voluntat

Adaptació cinematogràfica de l'obra

Quant es pot arribar a aprendre de la lectura de Veronika decideix morir! Paulo Coelho ara sí que m’ha captivat, del tot. Pedagodia pura, sens dubte. Veronika és una jove bonica, estimada i amb un futur prometedor que de cop i volta decideix morir, suicidar-se. Se sent víctima d’un buit devastador; creu que la vida ja no té res més per oferir-li i per això, quasi improvisadament, decideix suicidar-se.

Però les decisions precipitades poc cops porten a bon port. La Veronika se’n penedeix de la seva tria quan ja no hi pot fer res. Quan ja és massa tard. La pedagogia és evident: ens parla de la càrrega a vegades destructiva de la rutina (que és la causa generadora d’aquest buit abans citat) i ens dóna la solució. La societat gairebé podríem dir que té un impuls innat a ser i actuar igual que la resta de persones. Fins aquí cap problema mentre aquestes persones no se sentin vençudes pel pes de la quotidianitat; el problema arriba quan desaprovem allò que veiem distint. La diferència ens espanta i no la mirem amb bons ulls. És més, bategem aquesta diferència sota el nom de ‘bogeria’ quan en realitat poc sabem del significat de ser boig. I aquest llibre ho explica d’una manera molt encertada i entenedora.

Amb Veronika decideix morir no pots parar de pensar. Inclús aprens a valorar cada detall i cada moment de la vida. La imprudència de la Veronika ens farà reflexionar i segur que també créixer, com sempre s’aconsegueix amb Coelho. No deixeu de llegir aquest llibre!