Sembla que haguéssim marxat de vacances sense el nostre bloc. Així ha estat, però no hem marxat sense llibres. Primer, una sincera disculpa per la nostra llarga absència!
Dels llibres que m’he llegit durant aquest temps en vull remarcar dos. Davant dels best-sellers dels que tothom parla em sento com a contrariada. Tinc moltes ganes de llegir-los però a la vegada em fa manda encetar-los després d’haver-ne sentit a parlar tant i tant. Hi ha cops que els comences amb unes expectatives tan altes que en surts més que decebut. I és per aquest motiu que acabo frenant-me a l’hora d’enfrontar-me a aquestes lectures. Això m’està passant amb Les veus del Pamano, Els Pilars de la Terra, La Catedral del Mar, El nom de la rosa… per enumenar-ne alguns. També em passava amb El Metge o l’Ombra del Vent, però aquests dos últims han estat dels llibres que he devorat durant la llarga absència.
Els dos m’han distret i amb els dos he gaudit. El Metge de Noah Gordon és més aviat dens, biogràfic a estones, però compta amb molta i molta aventura. Segueixes a la vegada que t’impregnes del somni del protagonista, que se’n va a una terra ben llunyana per complir el seu objectiu: estudiar medicina amb el millor professor. Els camins els haurà de recórrer amb els mínims: a sobre d’animals, amb carros i també de peu. Gaudeixes a la vegada que pateixes amb els seus viatges. Una dura i també emocionant història que val la pena descobrir.
L’Ombra del vent enganxa força més. Sempre m’ha fascinat la manera com Ruiz Zafón aconsegueix crear les intrigues. Pocs cops t’esperes el que passarà o el que diran a continuació. Trobar-te amb la boca oberta (bocabadat) és el més normal del món. Entres de ple al món del protagonista i amb ell recorres els misteriosos carrers de Barcelona. I si ets o coneixes la capital catalana, encara et sentiràs més captivat. Foscor, tempesta, cels tenebrosos, assassinats, homes misteriosos, amors impossibles o simplement complicats, i més i més i més. La tònica pocs cops canvia, però els resultats mai no deixen de sorprendre. Endavant amb la lectura d’aquest best-seller!
M’he llegit altres coses distintes i entre aquestes ressaltaria Las cinco personas que encontrarás en el cielo, de Mitch Albom, un escriptor que desconeixia. L’he trobat ben especial. Et fa reflexionar sobre certs aspectes de la vida que no tenim tan valorats com deuríem: moments o persones que, per exemple, propicien actuacions rellevants i que ni ens adonem. Aquesta novel·la ens fa apreciar els mínims detalls i ens aproxima a la facilitat (en quant necessitat) del perdó. Però això no és tot, i és que també ens dóna una visió optimista de la mort, visió que no avanço ja que penso que val la pena descobrir.
L’amiga que em va prestar Las cinco personas que encontrarás en el cielo m’ha parlat d’un altre llibre del mateix autor, un més conegut i que ja em sonava; Els dimarts amb Morrie. Segur que aquest serà el pròxim que em llegiré de l’escriptor!
Us deixo amb tres recomanacions ben diferents. Bona lectura!
Grossos de paraules 